dimecres, 25 de setembre de 2013

Ens encanta la gent de l'LCB

Els nostres amics de la Creu Blanca van fer una Baixada l'últim cap de setmana i ens envien aquesta crònica per a que pengem al blog:

"Alguns dels companys d’Òptiques La Creu Blanca, ja son caiaquistes amb experiència contrastada, no en va porten molts quilòmetres de riu. Però aquesta vegada, l’equip d’habituals ha resultat minvat per la pressió del santoral propi d’aquestes dates, en definitiva alguna TECLA no ha tingut MISERICÒRDIA dels palistes i aquests no ens han fet la MERCÉ de la seva presència. 
grup de gent aprenent a portar un caiac
just abans d'embarcar Foto: Lluís Balsells
Com ja vam fer l’any passat, confiem amb l’equip de professionals d’Enblau, que seguint amb la seva política d’activitats personalitzades, posa a la nostra disposició al +Patxi Fotògraf  com a monitor i ens facilita un horari diferent al d’un altre grup que també feia el mateix recorregut per tal de poder seguir el nostre ritme sense interferències. 

Doncs ja son les 9:00 del matí i comencem amb la logística habitual del trasbals de cotxes, equipament personal, classes de rem per als novells, crema solar, crema anti-mosca-negra, salutacions i bromes variades, que a les 10:00 ens duen a gaudir de la corrent del riu Ebre, avui vestit d’una llum especial i d’un oratge temperat i calm que envolta d’una atmosfera única la sortida. 
fent una parada a la vora de l'ebre per descansar
esmorzant a Benissanet Foto: Lluís Balsells
Com a premi, la illa del Galatxo té prou aigua per poder entrar al galatxo sense dificultat i un cop passada l’entrada, ens trobem amb una raconada preciosa, d’aigua clara, calmada i una llum matinera que adorna i embelleix aquesta zona natural tant excepcional. Aviat constatem que avui la fauna ens acompanya: agrons, martinets blancs, bernats, ànecs, blauets i fins i tot un milà ens surten al pas en aquest recorregut. 

Arribats a Benissanet entrem a l’embarcador per esmorzar i allí ens trobem a la +Montse M  i l’ +Alba Balsells Jordà  d’Enblau que ens esperen amb dues neveres plenes de beguda fresca i unes síndries boníssimes. Esmorzar, pixar, fumar i xerrar, procurem una mica de relax abans d’emprendre l’últim tram que ens portarà a Miravet, tot travessant el pas de barca i gaudir de l’excel·lent panoràmica del Castell de Miravet. Carregades les piragües, ens n’ anem a dinar a Benissanet, al Café de Dalt, on la Paquita i el Victor ens esperen amb els fogons a punt per servir-nos un magnífic àpat. 

Una abraçada molt forta a l’equip d’Enblau i moltes gràcies per la vostra professionalitat i complicitat que han convertit aquest descens en una experiència fantàstica."
arribant a Miravet amb caiac
arribant a Miravet Foto: Lluís Balsells


Ens encanta compartir el riu amb gent així, moltes gràcies a vosaltres!

dilluns, 23 de setembre de 2013

Andele con la columbina!

una columbina descansant en un cable de la llum
               Bé, no sé si ho haureu vist, però no fa gaire vam Publicar una entrada en aquest blog on explicàvem que havíem vist un ocell semblant a un colom i que va resultar ser una espècie sud Americana anomenada Columbina talpacoti. (us deixo l'Enllaç a la publicació anterior sobre la columbina)

                El cas és que en +Màrius Domingo  ens va escriure un missatge recomanant-nos que informéssim del la troballa en una secció d’aus invasores a l’organització “SEO-bird live”. Una organització que vetlla per la conservació d’espais naturals i la biodiversitat

                Nosaltres, així ho vam fer, vam omplir la fitxa que ens demanaven per fer la denuncia de l’avistament, hi vam adjuntar la foto i ho vam enviar. Al cap d’uns dies ja vam obtenir resposta per part del SEO, informant-nos que la identificació de l’ocell era correcta, una Columbina Talpacoti, i que era el primer avistament en tot Espanya. 

                Segurament han arribat aquí dins d’una gàbia com animal de companyia i d’alguna manera s’han acabat escapant, o simplement algú les ha deixat lliures creient que els hi feia un favor deixant-les volar, sense pensar que poden estar ficant en perill la vida de centenars d’ocells d’altres espècies que sempre han viscut aquí.

                 Les especies invasores poden crear molts tipus de problemes en l’equilibri de l’ecosistema. Poden ser portadores de noves malalties, causar una competència massa dura per altres espècies... fins i tot poden ser causa de l’extinció d’alguna altra espècie. Per tot això és molt important, a l’hora d’obtenir un animal de companyia, ja sigui una au, mamífer,rèptil... anar molt en compte, i si no és autòcton de la zona procurar que no s’escapi i que no interactuï amb cap altra espècie salvatge.

(aqui teniu l'enllaç al quadern d'aus exòtiques del SEO. I aqui ,al mateix blog l'entrada de la columbina talpacoti)
la wep del SEO bird live 

dimecres, 18 de setembre de 2013

L’aigua és la protagonista

En qualsevol baixada en piragua, l’aigua és la principal protagonista, és l’element sobre el que ens desplacem, sense l’aigua no podríem fer gran cosa amb el caiac, l’aigua, en aquest cas, la del riu, amb les seves corrents determina la nostra ruta, la direcció cap a on ens desplaçarem. Dóna llar i aliment a multitud d’animals, i fa, de la terra per on passa, un paisatge singular i fotogènic.

Aquesta entrada és per explicar una aventura no molt llunyana. Tot just va passar fa pocs dies. Una aventura on la protagonista va ser l’aigua si, però no l’aigua del riu, sinó la del cel.

Ja feia dies que la televisió ho anava anunciant, el nostre amic Molina no feia més que repetir-ho: “S’esperen pluges fortes a tot Catalunya” tot i així, una família molt valenta de Móra d’Ebre no es van deixar intimidar pel Senyor de les Isòbares, i van tirar endavant amb els seus plans de baixar en caiac de Móra a Miravet.

Es van presentar, com un clau, a l’hora i el lloc que vam acordar, estava una mica núvol, si, però el dia no pintava tan malament com ens volien fer creure. Què se sabran el Molina i la seva bola de cristall! (el satèl·lit meteosat) Així que vam equipar-nos amb les armilles i en un no res ja estàvem navegant direcció Miravet.
sortint de Móra la Nova

El dia transcorria sense incidents, vam entrar a l’illa del Galatxo, a les aigües tranquil·les del Molló, vam veure molts ocells: bernats, agrons, martinets... fins i tot abellerols i un blauet! Quan vam arribar a Benissanet vam fer una parada per esmorzar, el +Patxi Fotògraf  ens va encetar una síndria boníssima. La veritat és que el dia estava anant com una seda.

Engolida mitja síndria, vam decidir que ja havíem esmorzat prou, i vam començar a embarcar per continuar el viatge. El cel havia començat a tapar-se una mica més, la veritat és que no en vam fer cas però, en el moment que l’última piragua va deixar de tocar terra, un tro ens va fer esgarrifar a tots. “És només un tro aïllat, a més ha sonat lluny” vam pensar, però, en el fons, tots sabíem que no era així i després de mirar-nos amb cara de circumstàncies, vam decidir apretar el pas, pel que pogués passar.

Poc després del tro, ja de camí a Miravet, va començar a plovisquejar, uf! la veritat és que després de sentir aquell tro ens esperàvem alguna cosa pitjor. Respirant ja més tranquils, anàvem avançant mentre, poc a poc, la fina pluja ens anava mullant i,  poc a poc, la fina pluja es convertia en pluja i, poc a poc, la pluja es convertia en un diluvi.

abans dels ruixats

En mig de tot aquell aiguat, vam parar un moment en una platgeta per posar-nos els “cubres” i, ràpid i corrents, continuàrem obrint-nos pas entre tots aquells litres d’aigua que ens queien a sobre. Sobtadament, al cap d’uns deu minuts, l’intensa pluja va parar. Estàvem tots xops, però ja més tranquils per poder navegar amb unes condicions més favorables, així que, relaxats, en el moment que vam començar a comentar la jugada, tan ràpid com havia marxat, va tornar a aparèixer el ruixat que, insistent, no ens va deixar tranquils fins quasi arribats al pas de barca de Miravet.

Aquesta vegada si que va parar de ploure definitivament i vam poder arribar a Miravet sense més problemes.


Vam arribar mullats de cap a peus, però no ens vam deixar deprimir per aquest fet que, en realitat, va tenir un efecte contrari, va aconseguir que tots ens sentíssim orgullosos d’haver acabat la ruta sencera, i ens va donar una aventura més per explicar. Això si, a partir d’aquest dia, cada cop que surt el Molina per la televisió, encenc dos ciris i reso una oració per demanar perdó pel dia que vaig dubtar de les seves sabies paraules.
arribant a Miravet

divendres, 13 de setembre de 2013

Baixada fi de temporada

Ja està aquí el setembre. La temporada d'estiu s'acaba, es una pena? no! ara ve la tardor, una època perfecta per anar per l'Ebre, amb els seus paratges de color groc i roig intens, i les seves boirines matinals. (En el següent enllaç es va demostrar que l'Ebre a la tardor esta genial: l'Ebre vestit de tardor)

un parell de persones amb caiac per davant de Móra d'Ebre
façana fluvial de Móra d'Ebre
Enblau vol celebrar aquest punt d'inflexió, i que millor que fer-ho amb una baixada en caiac pel riu Ebre? que millor que aquest viatge sigui en petit comitè per poder gaudir-lo amb més intensitat?

La ruta començarà a Móra la Nova on ens trobarem amb la gent, repartirem el material i farem una iniciació de 15 minuts per als més novells.

Un cop haguem embarcat, començarem el viatge riu avall, gaudint de la pintoresca façana fluvial que ens ofereix Móra d'Ebre i passant per sota els ponts, el de les arcades i el pon nou. Una mica més avall entrarem a l'illa del Galatxo de Móra la Nova on, amb una mica de sort, podrem descobrir algun bernat pescaire, martinet blanc, esplugabous...

un martinet blanc buscant menjar al riu ebre
Martinet blanc

Continuant el descens entre frondosos paisatges de bosc de ribera, arribarem al Molló, just a sota del poblat hibèric del castellet de Banyoles, on tindrem la possibilitat d'endinsar-nos en un bonic racó de riu.

Un cop haguem passat el pont del gasoducte, ens anirem preparant per entrar a Benissanet, que queda amagat darrere d'una illa que haurem de rodejar. Allí, alguns membres d'Enblau ens tindran preparat un esmorzar per recuperar les forces.

Comentada la jugada, estirades les cames i apaivagada la gana, tornarem a pujar a la piragua i enfilarem l'últim tram del recorregut.

un piragüista a prop de Miravet amb el seu castell al fons
castell de Miravet

En aquest últim tram passarem per unes zones d'aigua molt tranquil·la on, damunt d'algun penya-segat, podrem començar a veure com el castell de Miravet treu el nas en la llunyania i de ben segur, els bernats pescaires, entre altres ocells, no pararan de fer acte de presencia. Sense donar-nos conte arribarem al famós pas de barca de Miravet, l'únic transbordador que encara funciona de manera tradicional. Un cop passat el pas de barca, després d'un revolt, començarà a agafar forma l'espectacular final del trajecte. El castell de Miravet començarà a deixar-se veure amb tota la seva esplendor i, poc a poc, també o farà el casc antic de Miravet, deixant una bucòlica imatge que segur ens quedarà gravada. poc a poc ens anirem acostant al poble de Miravet, on finalment acabarem la ruta.


3 piragüistes a punt d'arribar a Miravet
arribant al poble de Miravet 

Per tal que la ruta sigui tranquil·la i la puguem gaudir al 100%, hem decidit que el grup ha de ser reduït, així doncs, les places seran limitades.

Les inscripcions estaran obertes fins al dia 26 de setembre o fins exhaurir el número de places.

No t'ho deixis perdre!!

per més informació i inscripcions cliqueu aqui