dilluns, 27 de maig de 2013

Quaranta i tants quilòmetres de saviesa fluvial

El divendres passat, després de molt de temps aplaçant-ho per diverses qüestions, per fi vaig conèixer a +Marco Pla,  un gran amant del bosc de ribera, també aficionat al caic des de fa prop d'un any, tot i que, veien la marxa que te i la manera de moure's amb el caiac, sembla que ho hagi fet de tota la vida.

Bé, la qüestió és que vam quedar no només per saludar-nos i parlar del temps que fa o de la crisis, (dos temes molt recurrents avui dia) l'objectiu principal era palejar amb la piragua de casa meva fins a la seva, o dit duna altra manera, de Móra d'Ebre, fins Aldover, un total de 42 km i mig, i es clar, Com que el +Marco Pla, va resultar ser molt bon coneixedor de qualsevol tema relacionat amb el bosc de ribera, van ser 42,5 km molt profitosos de lliçons i curiositats sobre aquest tema i també d'algun altre.

Tornant a la història de la ruta, podem dir que va estar presidida pels 800 m3/s. que corrien per l'Ebre i dirigida pel cerç, que no donava treva, bé, potser una mica durant la primera hora de descens.

Vam sortir des de debant del Club Nàutic de Móra d'Ebre, això si, de bon dematí, ja
que teniem un bon tram per endavant. Per esclafar una mica, vam decidir passar pel galatxo de Móra d'Ebre i després continuar riu avall.

panoràmica de la sortida de Móra d'Ebre amb el caiac


Com he dit abans, el vent ens va deixar tranquils al principi, però arribant a Miravet ja va començar a bufar en ganes dificultant una mica el nostre avens, tot i així, i com que la corrent, més forta del normal, anava al nostre favor, de seguida estàvem esmorzant a la plaça de l'arenal de Miravet.

panoràmica del riu a Miravet
els cirrus a Miravet


Poc més avall, després d'esmorzar, vam tenir una de les sorpreses de la ruta, El molí Àrab de Miravet, on, aprofitant l'elevat cabal que portava l'Ebre, vam poder entrar al seu interior amb la piragua i gaudir d'un nou punt de vista, que fins ara, era impossible a causa de la vegetació.

foto en caiac des de dins del molí àrab de Miravet
a l'interior del molí àrab

El vent en contra ens va acompanyar durant tot el tram següent, reforçant-se a partir de la roca Fulletera, on es formaven algunes ones que, si bé era divertit saltar-les, dificultaven una mica el nostre pas.


Com que no ens voliem deixar cap racó per investigar, vam entrar per la desembocadura del Canaletes, vam poder penetrar-hi més del que normalment el nivell de l'aigua ens permet. Allí, a raser del vent, vam dinar, (un dinar molt bo per cert, gentilesa den Marco)




foto del riu canaletes en caiac
endinsant-se al Canaletes

Després de dinar, vam tenir estones que el vent ens venia de popa, així que encara avançàvem més ràpid i en un no res vam arribar a l'assut de Xerta. Com que la resclosa estava tancada a causa del cabal, vam carrejar les piragües per la banda de Tivenys fins a sota l'assut, una assut que estava impressionant soltant els seus eixordadors 800m3/segon.

Està clar que no vam poder evitar quedar-nos una estona embadalits fent la foto obligada.

foto de la caiguda de l'aigua per l'assut de Xerta
l'assut de Xerta


A causa del nombrat vendaval, els ocells es van deixar veure poc, però tot i això, ens vam trobar uns quants milans, algun martinet blanc, un agró roig... i fins i tot, a l'alçada de Xerta, poc abans d'acabar la nostra aventura, un gavià argentat (Larus michahellis) va posar per a les nostres càmeres!

foto en caiac a un gavià argentat
el gavià argentat mirant-nos de reüll


Un cop a Aldover i després de comentar i fer un balanç molt positiu del dia, ens vam acomiadar fins a la propera aventura.

si voleu veure la ruta desde el punt de vista den Marco, cliqueu AQUI val la pena!


Para leer en castellano, click aqui!