dilluns, 18 de novembre de 2013

Descobrint el nostre entorn: El bosc de ribera

sessió de senderisme interpretatiu per a nens, descubrint el nostre entorn
Intentant trobar els corbs marins.
l'Ampa del col·legi Lluís Viñas de Móra d'Ebre ens ha tornat a proposar el desafiament d'ensenyar i explicar in situ la natura que envolta el poble de Móra d'Ebre als alumnes d'entre 3 i 6 anys. Un repte que estem encantats de fer i en el que ens ho passem especialment bé portant-lo a terme.

Aquesta vegada hem anat a veure el bosc de ribera, així que ens vam apropar a l'aubadera (també anomenat albereda) que hi ha al final del Riu Sec i vam esmorzar a la vora del riu.

ensenyant un niu d'ocell en una sessió de senderisme interpretatiu
Ensenyant un niu que va
caure d'un arbre quan el podaven.
Els nens van poder veure diferents recursos utilitzats per les plantes a l'hora d'escampar les seves llavors, van poder observar aubes, salzes, tamarits... també van poder descobrir els sorprenents secrets que amaga una planta, l'esquitxagossos, que de ben segur va sorprendre tan als nens com als grans. Vam poder veure un niu de garsa, i els més destres amb els prismàtics van poder mirar, a través d'ells, un grup de corbs marins descansant en uns aubes riu avall.

Com sempre, al acabar vam animar als nens a que ens enviessin un dibuix a canvi d'un premi, aquesta vegada, en forma d'unes instruccions per fer una menjadora d'ocells i poder-los observar més fàcilment.

dibuix de l'Albert i en Carles
Dibuix enviat per l'Albert i el Carles.

dimarts, 12 de novembre de 2013

La cursa de muntanya de Tivissa

Un any més hem volgut col·laborar amb la cursa de muntanya de Tivissa. Una cursa organitzada per l'Extrem Team Tivissa i que ja fa 8 anys que es fa. Amb la seva mitjana de 300 participants l'any, la cursa de Tivissa és tot un èxit. A més, per poder fer partícip a tothom d'aquesta festa de la muntanya, des de l'any passat, juntament amb la cursa també es fa una marxa.

corredor ensenyant el 2x1 per una baixada en piragua per l'Ebrecorredor ensenyant el 2x1 en una piraguada per l'Ebre.Bé, la qüestió és que un any més, Enblau a posat uns 2X1 com a premi als concursants. Així marxaven de contents els guanyadors amb el seu premi!

Moltes gràcies un any més a la gent que fa possible aquesta cursa per deixar-nos aportar el nostre granet d'arena.

diploma col·laborador de la cursa de Tivissa del 2013

dimecres, 23 d’octubre de 2013

A.E. La Picossa, piragüistes experimentats

grup de gent baixant en caiac per l'Ebre
navegant pel meandre de Flix
Ja fa Molt temps que l'Agrupació Excursionista La Picossa, una agrupació de Móra d'Ebre, celebra una baixada en caiac l'any. Cada any fan un tram diferent, fins arribar a fer tot l'Ebre català. Aquest objectiu ja es va assolir al 2009, però insistents, la gent de La Picossa va voler repetir aquesta gesta, i l'any 2011 van tornar a començar amb un tram al pantà de Mequinensa. L'any següent es va fer el tram de Riba Roja a Flix, i aquest setembre van decidir emprendre el tram Flix - Ascó.

Aquest tram és una una mica complicat, ja que, és comença sota la presa de Flix, on hi ha uns metres de ràpids que s'han de fer en compte i per finalitzar toca desembarcar en un lloc molt petit i incòmode just damunt de l'assut de la central nuclear. Cal dir també, que la resta de viatge és d'allò més tranquil.

Per sort, a la gent de La Picossa ja no l'hi fa por res, comparada amb l'experiència d'altres anys, això va ser bufar i fer ampolles i l'activitat va transcorre sense cap problema digne de menció. És més, al finalitzar l'activitat, lluny de caure de cul davant del volant del seu cotxe i marxar a casa a descansar, es queden i ens ajuden a carregar les piragües! fa goig tenir gent així de clients!!

Així doncs, un altre any van poder gaudir dels paisatges adornats per l'Ebre, aquesta vegada els compresos entre Flix i Ascó, l'any que bé, tocarà un tram més: Ascó-Móra.

Moltes gràcies Picossa!!

foto de grup després de baixar per l'Ebre
foto de grup (agafada al Facebook de l'A.E. La Picossa)

dijous, 17 d’octubre de 2013

el dia de les aus al delta de l'Ebre

El primer cap de setmana d'octubre, el dia 5 i 6, al delta de l'Ebre, es va celebrar el dia de les aus, bé, al delta de l'Ebre i arreu del món. És un esdeveniment que organitza BirdLife i que mobilitza tot els racons del món per donar a conèixer els ocells, i tot el que està relacionat amb ells.
fent les medicions necessàries abans d'anellar un ocell
anellant una boscarla de canyar
El diumenge al mati, una part de l'equip d'Enblau vam anar a fer pinya al delta de l'Ebre, assistint com a públic en dos de les moltes activitats que s'hi van fer, una consistia en una demostració d'anellament d'ocells acompanyada d'explicacions sobre les especies que anellaven i tot el procés de l'anellament en si.
un cabussó emplomallat del delta de l'Ebre
un cabussó emplomallat
L'altra activitat consistia en visitar els miradors, on t'hi esperava un ornitòleg i t'explicava tot el que s'hi podia veure.

Una jornada molt recomanable que, sens dubte, repetirem l'any que bé.

dimecres, 9 d’octubre de 2013

l'última piraguada de l'esiu

Com ja veníem anunciant fa uns dies, el passat 29 de setembre vam celebrar una piraguada per acomiadar l'estiu i donar la benvinguda a la tardor. Per fer el viatge més fàcil i agradable per la gent, vam decidir limitar el número de places, d'aquesta manera la baixada es feia més íntima. I la veritat és que va ser un gran èxit, els 13 assistents van poder gaudir d'un esplèndid dia.
grup de gent baixant en piragua davant de Móra d'Ebre
Móra d'Ebre minuts després d'embarcar
La jornada va començar a Móra la Nova, on, després d'anar a deixar tots els cotxes a Miravet vam fer una petita explicació als més novells sobre els secrets del paleig i el caiac. Un cop preparats vam embarcar, i posant en pràctica l'après a l'anterior classe teòrica vam enfilar camí cap a Miravet.
grup de gent amb piragua per l'Ebre sortint de l'illa del Galatxo
sortint de l'illa del Galatxo

descans en una illa de l'Ebre
relaxing break of piragüistas
in the Rio Ebro
Com he nombrat al principi, el dia era esplèndid, i a més, el riu ens va permetre entrar a l'illa del Galatxo de Móra la Nova, tancada per falta d'aigua duran gran part d'aquest estiu.Vam fer una pausa a l'illa de l'"Enagas" on alguns van aprofitar per banyar-se, d'altres fer quatre fotografies i alguns altres jugaven a fer rebotar les pedres sobre l'aigua... bé, lo que ve a ser un "relaxing break of piragüistas in the Rio Ebro".Poc més avall d'aquesta parada, a Benissanet, ens esperava l'esmorzar que en +Patxi Fotògraf i l' +Alba Balsells Jordà ens havien preparat. Un esmorzar a base de tropatxos, fruita del temps i refrescs per beure.
esmorzar després de fer el primer tram de piragua per l'Ebre
esmorzar a Benissanet
Després d'omplir la panxa, vam començar ja a navegar l'últim tram, on, en alguna zona, el vent ens va destorbar una mica. Tot i així, sense gaire més esforç, vam arribar a Miravet.

Creiem que el resultat final d'aquesta jornada va ser molt positiu, ara ja hi ha un grapat més de gent que coneix les entranyes de l'Ebre i alguns dels seus secrets, en conseqüència, hi ha un grapat més de gent que ja és amant de les Terres de l'Ebre i que possiblement hi tornaran per conèixer altres racons.
foto de grup amb els piragüistes a Miravet
Foto de grup arribant a Miravet
MES FOTOS AL L'ALBUM DEL FACEBOOK

dimecres, 25 de setembre de 2013

Ens encanta la gent de l'LCB

Els nostres amics de la Creu Blanca van fer una Baixada l'últim cap de setmana i ens envien aquesta crònica per a que pengem al blog:

"Alguns dels companys d’Òptiques La Creu Blanca, ja son caiaquistes amb experiència contrastada, no en va porten molts quilòmetres de riu. Però aquesta vegada, l’equip d’habituals ha resultat minvat per la pressió del santoral propi d’aquestes dates, en definitiva alguna TECLA no ha tingut MISERICÒRDIA dels palistes i aquests no ens han fet la MERCÉ de la seva presència. 
grup de gent aprenent a portar un caiac
just abans d'embarcar Foto: Lluís Balsells
Com ja vam fer l’any passat, confiem amb l’equip de professionals d’Enblau, que seguint amb la seva política d’activitats personalitzades, posa a la nostra disposició al +Patxi Fotògraf  com a monitor i ens facilita un horari diferent al d’un altre grup que també feia el mateix recorregut per tal de poder seguir el nostre ritme sense interferències. 

Doncs ja son les 9:00 del matí i comencem amb la logística habitual del trasbals de cotxes, equipament personal, classes de rem per als novells, crema solar, crema anti-mosca-negra, salutacions i bromes variades, que a les 10:00 ens duen a gaudir de la corrent del riu Ebre, avui vestit d’una llum especial i d’un oratge temperat i calm que envolta d’una atmosfera única la sortida. 
fent una parada a la vora de l'ebre per descansar
esmorzant a Benissanet Foto: Lluís Balsells
Com a premi, la illa del Galatxo té prou aigua per poder entrar al galatxo sense dificultat i un cop passada l’entrada, ens trobem amb una raconada preciosa, d’aigua clara, calmada i una llum matinera que adorna i embelleix aquesta zona natural tant excepcional. Aviat constatem que avui la fauna ens acompanya: agrons, martinets blancs, bernats, ànecs, blauets i fins i tot un milà ens surten al pas en aquest recorregut. 

Arribats a Benissanet entrem a l’embarcador per esmorzar i allí ens trobem a la +Montse M  i l’ +Alba Balsells Jordà  d’Enblau que ens esperen amb dues neveres plenes de beguda fresca i unes síndries boníssimes. Esmorzar, pixar, fumar i xerrar, procurem una mica de relax abans d’emprendre l’últim tram que ens portarà a Miravet, tot travessant el pas de barca i gaudir de l’excel·lent panoràmica del Castell de Miravet. Carregades les piragües, ens n’ anem a dinar a Benissanet, al Café de Dalt, on la Paquita i el Victor ens esperen amb els fogons a punt per servir-nos un magnífic àpat. 

Una abraçada molt forta a l’equip d’Enblau i moltes gràcies per la vostra professionalitat i complicitat que han convertit aquest descens en una experiència fantàstica."
arribant a Miravet amb caiac
arribant a Miravet Foto: Lluís Balsells


Ens encanta compartir el riu amb gent així, moltes gràcies a vosaltres!

dilluns, 23 de setembre de 2013

Andele con la columbina!

una columbina descansant en un cable de la llum
               Bé, no sé si ho haureu vist, però no fa gaire vam Publicar una entrada en aquest blog on explicàvem que havíem vist un ocell semblant a un colom i que va resultar ser una espècie sud Americana anomenada Columbina talpacoti. (us deixo l'Enllaç a la publicació anterior sobre la columbina)

                El cas és que en +Màrius Domingo  ens va escriure un missatge recomanant-nos que informéssim del la troballa en una secció d’aus invasores a l’organització “SEO-bird live”. Una organització que vetlla per la conservació d’espais naturals i la biodiversitat

                Nosaltres, així ho vam fer, vam omplir la fitxa que ens demanaven per fer la denuncia de l’avistament, hi vam adjuntar la foto i ho vam enviar. Al cap d’uns dies ja vam obtenir resposta per part del SEO, informant-nos que la identificació de l’ocell era correcta, una Columbina Talpacoti, i que era el primer avistament en tot Espanya. 

                Segurament han arribat aquí dins d’una gàbia com animal de companyia i d’alguna manera s’han acabat escapant, o simplement algú les ha deixat lliures creient que els hi feia un favor deixant-les volar, sense pensar que poden estar ficant en perill la vida de centenars d’ocells d’altres espècies que sempre han viscut aquí.

                 Les especies invasores poden crear molts tipus de problemes en l’equilibri de l’ecosistema. Poden ser portadores de noves malalties, causar una competència massa dura per altres espècies... fins i tot poden ser causa de l’extinció d’alguna altra espècie. Per tot això és molt important, a l’hora d’obtenir un animal de companyia, ja sigui una au, mamífer,rèptil... anar molt en compte, i si no és autòcton de la zona procurar que no s’escapi i que no interactuï amb cap altra espècie salvatge.

(aqui teniu l'enllaç al quadern d'aus exòtiques del SEO. I aqui ,al mateix blog l'entrada de la columbina talpacoti)
la wep del SEO bird live 

dimecres, 18 de setembre de 2013

L’aigua és la protagonista

En qualsevol baixada en piragua, l’aigua és la principal protagonista, és l’element sobre el que ens desplacem, sense l’aigua no podríem fer gran cosa amb el caiac, l’aigua, en aquest cas, la del riu, amb les seves corrents determina la nostra ruta, la direcció cap a on ens desplaçarem. Dóna llar i aliment a multitud d’animals, i fa, de la terra per on passa, un paisatge singular i fotogènic.

Aquesta entrada és per explicar una aventura no molt llunyana. Tot just va passar fa pocs dies. Una aventura on la protagonista va ser l’aigua si, però no l’aigua del riu, sinó la del cel.

Ja feia dies que la televisió ho anava anunciant, el nostre amic Molina no feia més que repetir-ho: “S’esperen pluges fortes a tot Catalunya” tot i així, una família molt valenta de Móra d’Ebre no es van deixar intimidar pel Senyor de les Isòbares, i van tirar endavant amb els seus plans de baixar en caiac de Móra a Miravet.

Es van presentar, com un clau, a l’hora i el lloc que vam acordar, estava una mica núvol, si, però el dia no pintava tan malament com ens volien fer creure. Què se sabran el Molina i la seva bola de cristall! (el satèl·lit meteosat) Així que vam equipar-nos amb les armilles i en un no res ja estàvem navegant direcció Miravet.
sortint de Móra la Nova

El dia transcorria sense incidents, vam entrar a l’illa del Galatxo, a les aigües tranquil·les del Molló, vam veure molts ocells: bernats, agrons, martinets... fins i tot abellerols i un blauet! Quan vam arribar a Benissanet vam fer una parada per esmorzar, el +Patxi Fotògraf  ens va encetar una síndria boníssima. La veritat és que el dia estava anant com una seda.

Engolida mitja síndria, vam decidir que ja havíem esmorzat prou, i vam començar a embarcar per continuar el viatge. El cel havia començat a tapar-se una mica més, la veritat és que no en vam fer cas però, en el moment que l’última piragua va deixar de tocar terra, un tro ens va fer esgarrifar a tots. “És només un tro aïllat, a més ha sonat lluny” vam pensar, però, en el fons, tots sabíem que no era així i després de mirar-nos amb cara de circumstàncies, vam decidir apretar el pas, pel que pogués passar.

Poc després del tro, ja de camí a Miravet, va començar a plovisquejar, uf! la veritat és que després de sentir aquell tro ens esperàvem alguna cosa pitjor. Respirant ja més tranquils, anàvem avançant mentre, poc a poc, la fina pluja ens anava mullant i,  poc a poc, la fina pluja es convertia en pluja i, poc a poc, la pluja es convertia en un diluvi.

abans dels ruixats

En mig de tot aquell aiguat, vam parar un moment en una platgeta per posar-nos els “cubres” i, ràpid i corrents, continuàrem obrint-nos pas entre tots aquells litres d’aigua que ens queien a sobre. Sobtadament, al cap d’uns deu minuts, l’intensa pluja va parar. Estàvem tots xops, però ja més tranquils per poder navegar amb unes condicions més favorables, així que, relaxats, en el moment que vam començar a comentar la jugada, tan ràpid com havia marxat, va tornar a aparèixer el ruixat que, insistent, no ens va deixar tranquils fins quasi arribats al pas de barca de Miravet.

Aquesta vegada si que va parar de ploure definitivament i vam poder arribar a Miravet sense més problemes.


Vam arribar mullats de cap a peus, però no ens vam deixar deprimir per aquest fet que, en realitat, va tenir un efecte contrari, va aconseguir que tots ens sentíssim orgullosos d’haver acabat la ruta sencera, i ens va donar una aventura més per explicar. Això si, a partir d’aquest dia, cada cop que surt el Molina per la televisió, encenc dos ciris i reso una oració per demanar perdó pel dia que vaig dubtar de les seves sabies paraules.
arribant a Miravet

divendres, 13 de setembre de 2013

Baixada fi de temporada

Ja està aquí el setembre. La temporada d'estiu s'acaba, es una pena? no! ara ve la tardor, una època perfecta per anar per l'Ebre, amb els seus paratges de color groc i roig intens, i les seves boirines matinals. (En el següent enllaç es va demostrar que l'Ebre a la tardor esta genial: l'Ebre vestit de tardor)

un parell de persones amb caiac per davant de Móra d'Ebre
façana fluvial de Móra d'Ebre
Enblau vol celebrar aquest punt d'inflexió, i que millor que fer-ho amb una baixada en caiac pel riu Ebre? que millor que aquest viatge sigui en petit comitè per poder gaudir-lo amb més intensitat?

La ruta començarà a Móra la Nova on ens trobarem amb la gent, repartirem el material i farem una iniciació de 15 minuts per als més novells.

Un cop haguem embarcat, començarem el viatge riu avall, gaudint de la pintoresca façana fluvial que ens ofereix Móra d'Ebre i passant per sota els ponts, el de les arcades i el pon nou. Una mica més avall entrarem a l'illa del Galatxo de Móra la Nova on, amb una mica de sort, podrem descobrir algun bernat pescaire, martinet blanc, esplugabous...

un martinet blanc buscant menjar al riu ebre
Martinet blanc

Continuant el descens entre frondosos paisatges de bosc de ribera, arribarem al Molló, just a sota del poblat hibèric del castellet de Banyoles, on tindrem la possibilitat d'endinsar-nos en un bonic racó de riu.

Un cop haguem passat el pont del gasoducte, ens anirem preparant per entrar a Benissanet, que queda amagat darrere d'una illa que haurem de rodejar. Allí, alguns membres d'Enblau ens tindran preparat un esmorzar per recuperar les forces.

Comentada la jugada, estirades les cames i apaivagada la gana, tornarem a pujar a la piragua i enfilarem l'últim tram del recorregut.

un piragüista a prop de Miravet amb el seu castell al fons
castell de Miravet

En aquest últim tram passarem per unes zones d'aigua molt tranquil·la on, damunt d'algun penya-segat, podrem començar a veure com el castell de Miravet treu el nas en la llunyania i de ben segur, els bernats pescaires, entre altres ocells, no pararan de fer acte de presencia. Sense donar-nos conte arribarem al famós pas de barca de Miravet, l'únic transbordador que encara funciona de manera tradicional. Un cop passat el pas de barca, després d'un revolt, començarà a agafar forma l'espectacular final del trajecte. El castell de Miravet començarà a deixar-se veure amb tota la seva esplendor i, poc a poc, també o farà el casc antic de Miravet, deixant una bucòlica imatge que segur ens quedarà gravada. poc a poc ens anirem acostant al poble de Miravet, on finalment acabarem la ruta.


3 piragüistes a punt d'arribar a Miravet
arribant al poble de Miravet 

Per tal que la ruta sigui tranquil·la i la puguem gaudir al 100%, hem decidit que el grup ha de ser reduït, així doncs, les places seran limitades.

Les inscripcions estaran obertes fins al dia 26 de setembre o fins exhaurir el número de places.

No t'ho deixis perdre!!

per més informació i inscripcions cliqueu aqui

divendres, 30 d’agost de 2013

A festes de Móra, navega per l'Ebre

Les festes de Móra d'Ebre ja han passat: concerts, curses, sortides i sopars populars... unes festes magnífiques i, com l'any passat, Enblau no va dubtar en ficar-hi cullerada. Així que vam treure els caiacs i vam animar a la gent a provar-los.

Al principi, el dia no acompanyava gaire, estava núbol i la gent no s'animava a posar el cul tan a prop de l'aigua. Però, poc a poc, el riu s'anava omplint de caiacs, el cel es buidava de núvols i el soc començava a escalfar.

Així va ser com, sota la mirada de la façana fluvial, una seixantena de persones de totes les edats, van poder gaudir d'una jornada de piragüisme relaxat.

Una gran experiència, tant per la gent que va venir com per l'equip d'Enblau que, de ben segur, l'any que bé estarem encantats de repetir-ho.

Moltes gràcies a tots els que vau venir!!

gent fent piragüisme davant de Móra d'Ebre
Patxi ajudant a embarcar a la gent

dijous, 29 d’agost de 2013

andele!! una chavita mexicana!

Quan es viu apartat de la ciutat, entre muntanyes i terrenys cultivats, només cal treure el cap per la finestra per aconseguir veure alguns exemplars d'ocells més inusuals en ciutats. A vegades, des de la terrassa mateix, amb uns binocles aconsegueixo veure alguns ocells i, fins i tot, amb un bon zoom fotografiar-los.
El que ja és més estrany és trobar-te un ocell, semblant a una tórtora que no has vist mai, que miris a la guia i no pareixi...

Això és el que em va passar l'altre dia estenent la roba, vaig adonar-me que hi havia tres ocells que no havia vist mai, però els vaig perdre de seguida, no em va donar temps ni d'agafar els binocles. Durant tot lo matí vaig estar sortint a la terrassa per si aconseguia tornar-los a veure i, després d'insistir unes quantes vegades, ho vaig aconseguir. Aquest cop només n'hi havia un, però estava tant ben col·locat que em va donar temps de fer-l'hi tot un book amb la càmera i observar-lo amb los binocles sense cap problema.
una columbina descansant en un cable de la llumA partir d'aquí va vindre tot el mal de cap, no hi havia manera de descobrir quin ocell era, a la guia no sortia, i per internet no sabia com buscar-lo. Al final però, després de molt remenar, els senyors google i viquipèdia me van donar la resposta. Resulta que a la meva guia no sortia perquè és una espècie sud americana (la guia només recull les espècies d'Europa i regió Mediterrània)

Tota la informació que he pogut arreplega d'aquest ocell es diu Columbina Talpacoti i viu al Amèrica del sud: Mèxic, Perú, Argentina, Paraguay... el que no he vist en lloc és que sigui una espècie invasora a Europa, així que no sé si és normal que estigui voletejant per les Terres de l'Ebre, i tampoc no sé les conseqüències que pot causar la seva presència aquí.

una columbina descansant en un cable de la llum

dimecres, 7 d’agost de 2013

Omplim lo riu d'estelades

una classe teòrica per a la gent que assisteix a la piraguada
una mica de classe teòrica abans de començar.  Foto: +Patxi Fotògraf 
Diumenge passat, més de 80 persones van poder gaudir del tram de Móra d'Ebre fins a Miravet gràcies a la iniciativa de la ANC de Móra d'Ebre. La idea era fer una manifestació fluvial reivindicant la independència de Catalunya, així que cada participant tenia que portar una estelada.

L'acte va transcorre de forma festiva, la gresca s'encomanava entre els participants vinguts de diferents parts de Catalunya, tan era així que, sense donar-nos ni conte, arribàvem a Miravet abans de l'hora prevista i tot!

L'únic punt negatiu de la jornada és que, per culpa de les algues, els nous sediments vinguts de les riuades d'aquest any, i del nivell del riu, no vam poder passar per l'illa del Galatxo de Móra la Nova, però bé, a canvi vam poder gaudir d'un bon bany en una gegantina platja fluvial a mitat del recorregut, i es que
no hi ha mal que per bé no vingui....

un descans badant de Benissanet
Un descans i un bany.  Foto: +Patxi Fotògraf 

podeu veure més fotos a l'àlbum del facebook d'enblau
o bé a l'album del facebook de l'ANC de Móra d'Ebre

dilluns, 22 de juliol de 2013

Company de pis

Qui més qui menys ha hagut de compartir pis alguna vegada a la vida, i potser molts d'aquests ho han hagut de fer amb algú que no coneixien de res, però que han acabat sent bons amics, o tot just al contrari, han acabat sent bons enemics. Molts haureu compartit pis amb els clàssics bruts, que ho deixen tot tirat pel terra, amb els golafres, que buiden la nevera, amb algun obsés de l'ordre i la neteja, o amb el clàssic que passa desapercebut, que es queda tancat a la seva habitació i només surt quan no hi ha ningú a casa. Com en el cas que vull parlar en aquesta entrada, la companya de pis de la meva germana i la seva parella, que era tant discreta, que no sabien que compartien pis amb ella fins que la van trobar de casualitat. Era una serp blanca (Rhinechis scalaris) un exemplar jove, que es van veure obligats a fer fora de casa per no pagar el lloguer, ara viu entre l'hort i els avellaners.

una serp blanca trobada en una casa

La serp blanca és una serp molt preuada si es viu al camp, ja que s'alimenta de rosegadors, entre altres mamífers.

Sabem que aquest és un exemplar jove gràcies a les taques que mostra en forma d'escala, (d'aquí el nom científic scalaris) a mesura que es va fent adult les taques transversals desapareixen i queden només dos ratlles negres a banda i banda del dors i que recorren del coll fins a la cua.

No és una serp perillosa per les persones, però si que és molt agressiva si es veu rodejada i, a part de bufar, també mossega fort, així que si mai us en trobeu alguna, aneu en compte! I que no se us acudeixi matar-la, que com he dit abans, va molt bé per controlar la població de rosegadors.

divendres, 19 de juliol de 2013

IV Vogant per l'Ebre

Com ja havíem anunciat temps enrere, el dia 7 de juliol es va celebrar la VI Baixada Vogant per l'Ebre organitzada per l'IDECE. Aquest any tocava de Benifallet fins a Xerta, però per tal d'evitar problemes a l'hora de passar la resclosa de l'assut, es va optar per fer el tram següent, de Xerta fins a Tortosa. Aquest tram porta al piragüista per unes aigües tranquil·les, amb molt poca corrent i el fan passar per llocs com l'illa d'Audí, una zona protegida pel pla d'espais d'interès natural (PEIN) o més avall, l'illa de Xiquina o de Jesús, també sota la protecció del PEIN.

L'acte, amb més de 600 assistents, va ser un èxit, i va demostrar un cop més que el caiac, és la forma més popular i més adequada per navegar per l'Ebre.
arribada de la IV edició de la vogant per l'Ebre
Arribada a Tortosa. foto: Alba Balsells

dijous, 4 de juliol de 2013

Un somriure de Clicks

Dinosaures sortint de l'ou, Tintín amb el capita Haddoc i els Dupont i Dupond, un gos dalt d'un autobús, un vaixell tripulat per micos, una família d'esquimals perduda, i tot d'activitats d'aventura sobre un dels nostres caiacs. Tot això i molt més és el que vam poder observar el passat cap de setmana en "Un somriure de clicks", una exposició de diorames on els Clicks de Playmobil són els protagonistes.

un click fent parapentL'exposició organitzada per Ajjerre Baronia d'Entença, va constar de 13 diorames amb tot tipus de curioses escenes i inèdits complements d'aquesta famosa joguina.

Com no, Enblau volia ser-hi, no ens podíem perdre una cosa així! Així que vam col·laborar amb el nostre diorama, on l'escenari era un dels nostres caiacs.

A més, l'exposició es va complementar amb un joc a l'estil "on és Wally?" així doncs, entre els diorames, hi havia amagats una família d'esquimals que s'havien de trobar per poder entrar en un sorteig de lots de Playmobil, gentilesa de Casa la Carreres de Móra d'Ebre.

Tot plegat una divertida experiència que segur que repetirem l'any que bé.


el diorama d'enblauun clic accidentat amb la bicicleta



un click fotografiant la seva família en un pont penjat


Si voleu veure fotos dels altres diorames cliqueu aqui

dimecres, 12 de juny de 2013

Les fronteres de l'edat

Està clar que la gent, quan es fa gran te més dubtes a l'hora de fer alguna activitat d'aventura, però també està clar que les fronteres ens les fiquem nosaltres mateixos i no l'edat. Aquest cap de setmana passat en vam tenir la prova clara i definitiva, quan vam tenir tres generacions unides en un mateix tram de riu, la iaia, els fills i els nets.

S'ha de dir que la iaia Consuelo, una dona de 77 anys amb moltíssima vitalitat, no va titubejar ni un segon a l'hora d'entrar a l'aigua. Igual que la Clàudia, que amb 5 anyets va portar el control de l'embarcació vigilant que els seus pares no descansessin ni un moment.

la Consuelo muntada en la seva piragüa

El tram escollit va ser de Vinebre a Móra d'Ebre, i les previsions eren de sol, caloreta i molta diversió. per sor o per desgràcia només vam encertar lo de la diversió, ja que el sol va desapareixer tot just vam posar el cul en el caiac.

Vam tenir sort, ja que el riu, a uns 500m3/s, ens va fer avançar ràpid i vam aconseguir arribar abans que ens atrapes la pluja que amenaçava en aparèixer en qualsevol moment.

Va ser una jornada entretinguda i descansada, malgrat el petit naufragi del caiac capitanejat per la Claudia, que va tenir molta sang freda i, tot i que potser s'ho mereixien, no va abandonar la seva tripulació.

tres piragüistes mullats després d'un bany
la Clàudia i la seva tripulació moments després del naufragi
En definitiva, una jornada familiar que ens ha ensenyat que l'edat no ha de ser un obstacle per gaudir de qualsevol activitat, i que els petits naufragis poden ser divertits, però són més recomanables quan fa sol...

Para leer en castellano, click aqui!

divendres, 7 de juny de 2013

L'habitant de la Picossa

Aquest mati he sortit a fer una petita excursió a la Picossa amb un company, una ruta curta, hem pujat pel camí de les cisternes fins a l'estel, on hem fet la paradeta obligatòria per admirar el paisatge. Un cop satisfet el desig contemplatiu, hem continuat fins a la Picossa, on, desprès d'una altra paradeta, també contemplativa, hem continuat fins a penyaroija i hem baixat fins a sant Jeroni per l'anomenada cresta de les cabres.

Bé, però això no és el motiu d'aquesta entrada, el verdader motiu és el de presentar-vos un habitant d'aquestes muntanyes, que, fins ara, no sabia que hi rondés, us estic parlant d'un aufrany (Neophron percnopterus) Se que fa uns mesos hi havien uns camins tallats per seprona a causa d'alguna au que niava, jo pensava que era cosa de les àligues cuabarrada, però en realitat, el causant devia ser l'aufrany.


Un aufrany volant per la Picossa

L'aufrany, nia durant els mesos de març-abril en nius que construeixen amb restes d'animals morts com pèl i ossos també utilitzen alguna branca. És carronyaire, però també s'alimenta d'insectes, petits animals i de deixalles humanes en abocadors.

He de dir que mai n'havia vist cap, i que l'he identificat mitjançant una guia d'ocells (guia d'ocells europa i regió mediterrània, de l'editorial omega) així que, tot i que estic convençut, podria haver-me equivocat amb l'identificació, si és així, segur que algun dels blooguers experts amb el tema que em segueix hem corregirà.

una cabra salvatge a la Picossa, Móra d'Ebre

Un altre habitant que hem pogut veure avui, han sigut un parell de cabres salvatges que ens miraven des de dalt d'una roca mentre pujàvem cap a l'Estel.









Para leer en castellano, click aqui!

dilluns, 27 de maig de 2013

Quaranta i tants quilòmetres de saviesa fluvial

El divendres passat, després de molt de temps aplaçant-ho per diverses qüestions, per fi vaig conèixer a +Marco Pla,  un gran amant del bosc de ribera, també aficionat al caic des de fa prop d'un any, tot i que, veien la marxa que te i la manera de moure's amb el caiac, sembla que ho hagi fet de tota la vida.

Bé, la qüestió és que vam quedar no només per saludar-nos i parlar del temps que fa o de la crisis, (dos temes molt recurrents avui dia) l'objectiu principal era palejar amb la piragua de casa meva fins a la seva, o dit duna altra manera, de Móra d'Ebre, fins Aldover, un total de 42 km i mig, i es clar, Com que el +Marco Pla, va resultar ser molt bon coneixedor de qualsevol tema relacionat amb el bosc de ribera, van ser 42,5 km molt profitosos de lliçons i curiositats sobre aquest tema i també d'algun altre.

Tornant a la història de la ruta, podem dir que va estar presidida pels 800 m3/s. que corrien per l'Ebre i dirigida pel cerç, que no donava treva, bé, potser una mica durant la primera hora de descens.

Vam sortir des de debant del Club Nàutic de Móra d'Ebre, això si, de bon dematí, ja
que teniem un bon tram per endavant. Per esclafar una mica, vam decidir passar pel galatxo de Móra d'Ebre i després continuar riu avall.

panoràmica de la sortida de Móra d'Ebre amb el caiac


Com he dit abans, el vent ens va deixar tranquils al principi, però arribant a Miravet ja va començar a bufar en ganes dificultant una mica el nostre avens, tot i així, i com que la corrent, més forta del normal, anava al nostre favor, de seguida estàvem esmorzant a la plaça de l'arenal de Miravet.

panoràmica del riu a Miravet
els cirrus a Miravet


Poc més avall, després d'esmorzar, vam tenir una de les sorpreses de la ruta, El molí Àrab de Miravet, on, aprofitant l'elevat cabal que portava l'Ebre, vam poder entrar al seu interior amb la piragua i gaudir d'un nou punt de vista, que fins ara, era impossible a causa de la vegetació.

foto en caiac des de dins del molí àrab de Miravet
a l'interior del molí àrab

El vent en contra ens va acompanyar durant tot el tram següent, reforçant-se a partir de la roca Fulletera, on es formaven algunes ones que, si bé era divertit saltar-les, dificultaven una mica el nostre pas.


Com que no ens voliem deixar cap racó per investigar, vam entrar per la desembocadura del Canaletes, vam poder penetrar-hi més del que normalment el nivell de l'aigua ens permet. Allí, a raser del vent, vam dinar, (un dinar molt bo per cert, gentilesa den Marco)




foto del riu canaletes en caiac
endinsant-se al Canaletes

Després de dinar, vam tenir estones que el vent ens venia de popa, així que encara avançàvem més ràpid i en un no res vam arribar a l'assut de Xerta. Com que la resclosa estava tancada a causa del cabal, vam carrejar les piragües per la banda de Tivenys fins a sota l'assut, una assut que estava impressionant soltant els seus eixordadors 800m3/segon.

Està clar que no vam poder evitar quedar-nos una estona embadalits fent la foto obligada.

foto de la caiguda de l'aigua per l'assut de Xerta
l'assut de Xerta


A causa del nombrat vendaval, els ocells es van deixar veure poc, però tot i això, ens vam trobar uns quants milans, algun martinet blanc, un agró roig... i fins i tot, a l'alçada de Xerta, poc abans d'acabar la nostra aventura, un gavià argentat (Larus michahellis) va posar per a les nostres càmeres!

foto en caiac a un gavià argentat
el gavià argentat mirant-nos de reüll


Un cop a Aldover i després de comentar i fer un balanç molt positiu del dia, ens vam acomiadar fins a la propera aventura.

si voleu veure la ruta desde el punt de vista den Marco, cliqueu AQUI val la pena!


Para leer en castellano, click aqui!


dilluns, 20 de maig de 2013

2x1 cursa de muntanya de Tivissa

L'any passat els organitzadors de la cursa de muntanya de Tivissa, ens van preguntar si voldríem col·laborar d'alguna manera amb ells, a nosaltres, que totes aquestes coses ja ens agraden, no ho vam dubtar gens ni mica i de seguida els hi vam dir que si.

Al final, la nostra col·laboració va constar d'uns plec de cupons de 2X1 en una baixada pel riu, que els afortunats assistents que els hi va tocar, han anat gastant durant el llarg d'aquests mesos.

Així és com molts dels corredors han pogut gaudir d'un tram de l'Ebre en un preu més reduït. Com ara fa dos caps de setmana, quan una parella vinguda del País Basc, però amb arrels de la Ribera d'Ebre, van poder endinsar-se al riu en el tram de Vinebre - Móra.

Amb un riu, que baixava a uns 600m3/segon, (una mica més alt del que sol anar, com va sent ja costum en el que portem d'any) vam sortir de l'embarcador de Vinebre, això si, després d'una mica de classe teòrica i d'uns quants consells per tenir un viatge sense incidents i poder gaudir del tram sense problemes.

De seguida van agafar-l'hi el truc a això de palejar i se'ls veia molt còmodes dalt de la piragua, així que vam entrar per totes les illes que hi havia pel camí.
Després d'un merescut descans a Garcia, amb visita inclosa a una trinxera de la guerra civil, el nivell elevat del riu, ens va permetre penetrar uns metres per la desembocadura del riu Siurana, un racó esplèndid en aquestes condicions fluvials


descans a Garcia
Més avall, abans d'arribar a Móra, vam poder endinsar-nos pel galatxo de l'illa de Subarrec, un espai on realment sembla que estiguis en una altra banda del mont, més propi dels manglars de l'Amazones.

Vam arribar a Móra prou frescos, és una de les avantatges que te navegar amb aquests cabals més elevats, i ens vam permetre el luxe d'augmentar una mica més l'aventura passant per l'estret galatxo de Móra d'Ebre.

sortint del galatxo de Móra d'Ebre

Vam desembarcar a Móra la nova on, unes orenetes cua blanca, lluny de ser vergonyoses o espantadisses, ens van mostrar les seves capacitats acrobàtiques mentre recollien fang per fer els seus nius.

les orenetes recollint fang de la vora del riu

Així vam acabar una ruta plena d'aventura, d'aprenentatge, de frondosos boscos de Ribera, infinitat d'ocells i de natura viva.

Si ets un dels afortunats que va guanyar un cupó com aquest, no ho dubtis! contacta'ns i també podràs viure una aventura a l'Ebre!!

No t'encantis! només tens temps fins al dia 31 de maig

Para leer en castellano, click aqui!